El Laietà va ser un referent del bàsquet català durant els anys 20, 30 i 40 on va guanyar els Campionats de Catalunya dels anys 1928 i 1929, i després de la Guerra Civil el Campionat de 1944. També va disputar 4 finals consecutives de la Copa d’Espanya del 1942 fins el 1945 amb el resultat de 2 victòries els anys 1942 i 1944. Després de la guerra i amb l’arribada de la dictadura el club va haver de espanyolitzar el seu nom pel de Club Deportivo Layetano. A partir de la segona part dels anys 40 el bàsquet es va anar professionalitzant, i el Laietà va anar perdent jugadors importants que van marxar a altres clubs econòmicament més poderosos. Llógicament el nostre club va perdre potencial fins al punt de demanar una excedència a la Federació l’any 1948 per reoganitzar-se i centrar-se en tasques més formatives deixant l’èlit del bàsquetbol (situació que d’una manera o altra es repeteix al llarg de la nostra història). L’any 1958 el Laietà va disputar la segona lliga espanyola per una invitació especial on hi va romandre una temporada. L’any 1962 es va proclamar Campió de la Segona Divisió i va tornar a la màxima categoria estatal.